No tinc cap mena de percepció del temps. No puc evitar mantenir-me desperta. No sé quanta estona més estaré estirada al teu costat. Encara és fosc hauré d’esperar per veure’t, però... encara que no et vegi, puc notar com et mous i la teva respiració pausada i adormida. Reviso cada part del meu cos per detectar si alguna està en contacte amb la teva pell, m’encanta adonar-me que m’abraces. En aquest moment, en el que només existeix el meu pensament mig adormit i el teu contacte, vull saber què somies. Com m’agradaria veure els teus pensaments il·lògics de l’inconscient. Encara em sorprendries convertit en un ós panda de tots els colors possibles menys blanc i negre, o en un venedor de coses no inventades, qui sap si formo part del que ara mateix somies...
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada