Instants de connexió.

M’agrada imaginar què pensa la gent que tinc al voltant i quines paraules, de les que els seus ulls llegeixen del llibre entre les mans, passen just en aquell moment pel seu cap, i quina sensació els causen al posar-se en la pell del personatge. Com canviarien aquelles mateixes paraules en ment d’una altre persona, amb uns altres sentiments i una altre perspectiva, potser totalment diferent. I què divertit seria que just ara algú del meu voltant també intentés imaginar, tot observant-me, quines paraules passen pel meu cap mentre escric.
Aixeco la mirada del full amb una intenció oculta de trobar-me amb el que espero, i efectivament, es creuen les mirades que es feien notar insistents en llegir el meu pensament. Uns instants de connexió semblen intentar comunicar alguna cosa, allò que només podrien sentir les dues mirades corresponents a les dues persones mentre es miren. Seguirà sent un misteri, per no desentonar amb l’ambient, quin dels dos tenia més interès en descobrir les paraules d’aquest món tan propi de l’altre, igual que les lletres del seu nom que misterioses mai serien escoltades.

.